Triatlo de Banyoles i triatló de Sitges

El diumenge 29 d’abril es va celebrar el triatló internacional “B” de Banyoles. Les distàncies van ser de 1500m nedant, ja que l’aigua estava freda i es va haver de reduir la natació, 70km de bici i 20 corrent.
M’aixeco, esmorzo, m’acabo de preparar les coses i cap a boxes a deixar-ho tot el seu lloc. Ens esperava un bon dia per fer la prova, i això m’animava ja que feia molts dies que entrenava amb pluja o vent.
Em poso el neoprè i cap a la sortida de la natació, arribo allí amb poc temps i els jutges estan fent fora a la gent de l’aigua, esperava poder escalfar, em tiro ràpid a l’estany per provar i adaptar-me a la temperatura en que es trobava, i la veritat, no la vaig trobar gens freda ni punt de comparació amb l’aigua de València.
Ens posem tots a lloc i sona el tret de sortida, surto ràpid i directe cap al costat per no estar tant envoltada de gent. Tinc por que hem donin un cop al turmell que em vaig torçar fa pocs dies. No vaig poder picar de peus com m’hagués agradat, però ja anava còmoda, el peu encara no està curat del tot i he de vigilar. 

Surto de l’aigua i em diuen que vaig primera, arribo a boxes i una feinada per treure’m el neoprè, no em surt el peu. He perdut bastant de temps però encara no ha sortit cap més noia de l’aigua. Finalment agafo la bici i a pedalar. Començo animada, porto dies entrenant amb el Genís i això es nota. Al quilòmetre 30 m’avança l’Ester, va molt forta i la perdo ràpid de vista. Al quilòmetre 40 em passa el mateix amb la Sara tot i així continuo al meu ritme fins acabar la bici. 

Arribo a boxes, em poso les bambes, el rellotge i a córrer, tinc ganes de fer un bon parcial, ja que a València no em vaig notar còmode. Surto valenta de boxes i tinc bones sensacions. El primer tomb va ser fàcil, començo el segon i la cosa ja costa més però intento mantenir el ritme fins al tercer. No m’avança ningú però tampoc atrapo la Sara. Arribo a meta en 3ra posició i molt contenta per com m’he sentit. 

La cosa no s’acaba aquí, una setmana més tard tinc el triatló Sprint de Sitges. D’aquesta modalitat és el primer de la temporada i tinc ganes de fer-lo per agafar una mica de ritme.

Escalfo una mica abans de començar la prova, el mar està calmat i sembla que seran molt ràpids aquests 750m. Ens posem tots els triatletes a la línia de sortida i sona la sirena. Un altre cop torno a tenir la preocupació del turmell, però ja vaig amb compte.  Aquesta vegada tinc un altre problema, m’està entrant aigua a les ulleres i no puc nedar bé, cada cert temps he de treure l’aigua perquè em molesta. Tot i així vaig sortir força endavant. Entro a boxes i veig a la Núria que no està gaire lluny, em trec el neoprè sense problemes i ràpid a atrapar-la. Al cap d’un quilòmetre de bici l’agafo, i tot just ens passen dos nois però no els podem seguir. Continuem ella i jo soles fins arribar al final del primer tomb, allí ens agafen un altre grup de nois, i aquesta vegada si, ens posem a la seva roda. Anem tota l’estona amb ells i no ens atrapa cap més grup. Arribem a boxes amb una mica de diferència de la Sara que anava en tercera posició. Començo a corre tant ràpid com puc però la Núria va molt forta corrent i no la puc seguir. Al final acabo en segona posició però molt contenta.