25 de març 2013

La mitja de la calçotada


Després d’estar uns dies en baixada per culpa d’una torçada de turmell, aquesta setmana ja m’he trobat recuperada i he pogut continuar amb els entrenaments tant amb el treball de tècnica del dimarts com amb les series de natació picant fort de peus.

Dimecres, parlant amb el Fran, L’Enric i el Sergi, que també estan preparant l’Extreme-man de Salou, vaig decidir que, després de fer un petit rodatge d’1h 30min amb la bicicleta, participaria a la mitja marató de la calçotada, que es celebra aquí a Valls, amb ells.

Abans, però, el dissabte vam poder gaudir de l’arribada de la Volta Catalunya a Valls al Pavelló Xavier Tondo i Volpini. Un cop acabada vam anar a buscar els dorsals de la mitja i després cap a casa a descansar per al diumenge.




Diumenge m’aixeco molt aviat, esmorzo, agafo les coses, que ja estaven preparades, i cap a rodar amb la bici. Rodatge suau i sense presses, arribem al pavelló, deixem les bicicletes i ens canviem per començar a córrer, escalfem 5mintus per acostumar les cames i ja donen el tret de sortida. El Fran el Sergi i jo comencem amb un ritme còmode, per mantenir-lo durant tota la cursa. Passem el quilòmetre 10 i arriben el Quim, el Miki, i el Manolo amb la bici, que ens van animant. A partir del quilòmetre 12 les cames ja comencen a estar cansades i el Sergi ens agafa, al Fran i a mi, una mica de distància, però nosaltres intentem no perdre el temps. El quilòmetres es fan cada vegades més pesats però intentem no afluixar fins arribar a meta. De tots quatre el primer en creuar la línia va ser el Sergi després el Fran i jo, i uns minuts més tard l’Enric. Vaig creuar la línia d’arribada en primer lloc de fèmines. Ha estat una sensació bonica poder guanyar a casa. Durant tota la cursa he trobat gent coneguda que m’ha animat i m’ha donat forces i sobretot quan he arribat a meta. Moltes gràcies a tots per fer que el diumenge 24 de març fos un dia tant especial.


I ara a seguir entrenant que ja s’acosten els triatlons, la primera cita serà el II Fasttriatlon al Canal Olímpic, i amb els ulls posat a l’extreme-man de Salou.

2 comentaris:

Rafa ha dit...

Hola Dolça,
Enhorabuena por tu merecida victoria. También estuve ese día en Valls viendo la entrega de premios, pero yo solo soy uno más del montón que participa de vez en cuando en cursas.

Viéndote esas piernas tan atléticas y bonitas que tienes pensé que seguramente hacías algo más como triatlónes, y efectivamente, he visitado tu blog y eres una gran atleta, te admiro.

Me imagino que por tus apellidos eres hermana de Julia, otra gran corredora.

Saludos y que sigas ganando victorias y mejorando.

Rafa Segura.

Dolça Ollé Gatell ha dit...

Si, la meva germana és la Júlia. Moltes gràcies!