9 de nov. 2014

OCEANLAVA Lanzarote

El primer  fin de semana de noviembre  he acabado la temporada disputando mi primer Larga Distancia, en Lanzarote.
Junto con los otros miembros de la selección catalana de Larga distancia salimos el jueves hacia Lanzarote para competir en los campeonatos de España de esta modalidad, 3km de nado, 120km de bici y 30 km de carrera a pie.
Llegamos por la noche a la isla y nos fuimos directamente a la cama. La mañana siguiente la dedicamos a las tareas menos cansadas de cualquier prueba de este tipo; recoger los dorsales, preparar la bicicleta para llevarla por la tarde a boxes…. Al atardecer volvimos al alojamiento de Sands Beach para continuar preparándonos para el día siguiente.

El sábado se presentaba espléndido. Desayunamos pronto, salimos hacia Arrecife a poner todo el material en boxes y rápidamente nos pusimos a calentar para empezar la carrera. Todas las chicas estábamosen la línea de salida. Empezamos la natación y junto con Ester nos colocamos en cabeza. Ester impuso un fuerte ritmo que no pude seguir y en la primera vuelta ya me llevaba unos metros de ventaja. Intenté coger su referencia pero en la segunda vuelta nadábamos junto a otros atletas y la perdí de vista. Cogí mi ritmo y, por sorpresa, antes de salir me encontré con ella junto a mí. 


Empecé a pedalear detrás de Ester consciente del desnivel que nos ofrecía el circuito y acompañada de viento muy fuerte que no nos dejaba tranquilas en ningún momento.  Regulé durante todo el rato e intenté no forzarme cuando venía sobre todo de cara, para no desgastar demasiado. Los quilómetros iban pasando,  los chicos me iban adelantando y yo a mi carrera aunque sin conocer cómo de cerca estaban las otras chicas. En este durísimo tramo ciclista cogí suficiente ventaja para llegar a la T2 en primera posición.
El tramo a pie era lo que más miedo me daba porque 30km no los había entrenado mucho y menos después de una bici tan dura. Cogí un ritmo que creía que era el bueno para ser constante durante todo el recorrido. Sabía que Gurutze me pasaría en cualquier momento, ya que tiene muy buena carrera a pie. Yo iba haciendo mi prueba y en el quilómetros 17 me pasó con un ritmo muy fuerte. Yo estaba intentado mantener el ritmo, hasta que llegué al quilómetro 19 y tuve un bajón en mis fuerzas y empecé a encontrarme muy mal. Casi no podía correr, me mentalice para ir haciendo poquito a poco, pero cada vez era peor, paré un momento para beber agua en el quilómetro 20 y reemprendí la marcha hasta el siguiente avituallamiento. Me hidraté bien con agua y isotónico y arranqué a trote. En el giro me crucé con Ester,  la tenía muy cerca y pensé que me alcanzaría de un momento a otro.  Lentamente iba recuperando fuerzas y aproveché estas sensaciones para intentar coger más distancia a Ester para que no me alcanzara.  Cuando visualicé  la meta, no me lo podía creer, Subcampeona de España de Larga distancia. 

La prueba fue muy dura sobre todo por las condiciones meteorológicas. Durante el tramo ciclista pasabas por parajes de gran belleza y durante la carrera a pie podías avituallarte con abundante variedad de productos. Me gustó el lugar, disfruté de la carrera y sobretodo me quedo con las sensaciones que tuve durante toda la prueba. Espero que esto sea un paso hacia adelante en mi futuro deportivo y  poco a poco poder mejorar  en pruebas de este tipo.
Después tuvimos la oportunidad de estar dos días visitando la isla de Lanzarote con los compañeros de equipo, Judith, Maria, Richard, Lluís, Xavi y Joan. Este ha sido un viaje muy especial: la competición, los compañeros, el lugar….todo fantástico.


Llegado el final de la temporada no puedo olvidarme de agradecer a toda la gente que me ayuda a poder conseguir estos resultados. Mi familia, todos los compañeros de entreno, el Patronat Municipal d’Esports de Valls, Fasttriatlon Club, Tropssport, Nutriestilesport, Cliclesport Marcos las marcas que me apoyan; Ronhill, Inverse, Rudyproject y Zoot, y muchos más que también están cerca para animarme y confiar en mí. Merece también un mención especial quien está a mi lado cada día, mi entrenador Quim Royes, que también tiene su parte de responsabilidad en que esté consiguiendo estos resultados.  Gracias.



18 de juny 2014

ECOTRIMAD

Por fin llegó el Campeonato de España de triatlón de Media distancia. Este año he preparado esta prueba con muchas ganas y motivación. 

Me desplace hasta Buitrago con los del CN Prat. Llegamos a la reunión técnica que tenía lugar en el Colegio del pueblo. Allí también nos alojamos durante la noche y además podíamos cenar y desayunar antes de la prueba. Me gustaron todas las facilidades que nos daba la organización y me sentí a gusto, además boxes también estaba cerca.
La mañana siguiente nos levantamos, desayunamos en el comedor,  cogimos el material y nos fuimos hacia boxes para dejarlo todo en su sitio. Nos pusimos el neopreno y con Judith calentamos un poco la natación. Se notaba mucho el calor y aún más con el neopreno. Fuimos a cámara de llamadas, pero hasta que no nos dieron la salida pasó un buen rato, y cada vez hacia más calor. Al final, por fin, bajamos al pantano, sonó la sirena y empezamos. La natación me fue bien, me sentí cómoda y pude mantener el ritmo al lado de Esther Rodríguez. Salí del agua y cuando empecé a correr hacia boxes, no tenía fuerzas e iba con el pulso muy alto así que me puse a andar. Llegue delante de mi bici y pensé que durante la transición recuperaría un poco la agonía, pero cuando cogí la bici y me fui hacia la línea de montaje, estaba igual, y otra vez tuve que andar.
Subí a la bici y las sensaciones no cambiaban, la primera subida no me sentí nada cómoda, no tenía fuerza en las piernas y me desmotivé un poco. Cuando empecé la segunda vuelta no me notaba tan mal y poco a poco fui cogiendo ritmo y encontrándome mejor.

Bajé de la bici en cuarta posición. Cogí las bambas y salí a correr. El circuito era duro, y había muchos tramos de tierra y piedras que aún hacían más difícil coger un ritmo constante. Poco a poco iba alcanzando a Elena Aguilar, hasta que en el quilómetro 5 la pasé y me puse en tercera posición. Iba a un ritmo cómodo pero sabía que por detrás había chicas fuertes corriendo. Al final al quilómetro 12 me pasó Esther con un ritmo muy fuerte que no pude seguir. Intenté no aflojar y así no perder más posiciones.  Aguanté el ritmo hasta el final y por fin llegué en cuarta posición a meta.

Me gustó mucho el triatlón y el recorrido de la bici, pero me faltaron bidones en los avituallamientos y también terminé un poco disgustada de cómo me encontré durante la primera vuelta. La carrera a pié muy dura pero me sentí bien.
Me quedo con un gran resultado y con ganas de hacerlo cada vez mejor. Ahora toca recuperar y continuar entrenando para lo que queda de temporada, que aun es mucho.


También quiero agradecer al Patronat Municipal d’Esports de Valls por otorgarme el premio a mejor deportista Vallense. Siempre es una motivación más saber que desde tu cuidad reconozcan todo el esfuerzo y la dedicación que hacemos todos los deportistas. Muchas gracias por todo. 

14 de maig 2014

Empezamos temporada. Extreme-Man Salou

El fin de semana pasado se realizó lo que sería la primera prueba del circuito Isostar Extreme-Man en Salou. Tener una prueba de este nivel cerca de casa es todo un plus, porque muchos amigos, amigas, familiares,…pueden venir a verte y esto siempre hace una ilusión especial. 

A medida que pasaba la semana me encontraba mejor, tenía confianza conmigo misma gracias a los buenos entrenos que había hecho durante el invierno. El jueves salí a rodar en bicicleta con mi entrenador, Quim Royes, para darme los últimos consejos, ánimos y poder hablar tranquilamente de cómo encarar la carrera. El viernes había que prepararlo todo y salir a comprar el material que faltaba ya que la el día siguiente tenía que llevar la bicicleta en Salou.
El sábado por la tarde además de dejar la Metta Eolo en boxes, estuve invitada a la mesa redonda que organizaron, junto a Marcel Zamora, Sergi Escobar y Raúl Gómez, mientras, Juanan nos hacía preguntas sobre la carrera. Era la primera vez y estaba un poco nerviosa, pero me hizo mucha ilusión estar allí.




La noche del sábado me costó conciliar el sueño pensando en la carrera. Cuando por lamañana llegué a Salou,después de dejar el material en boxes, me fui dirección la playa para calentar un poco. La temperatura y el oleaje del agua eran agradables. Dieron la salida y todos a nadar, poco a poco cogí el ritmo y me fui encontrando  con los atletas de gorros amarillos, que habían salido antes, y eso me motivó. Salí del agua contenta y por fin llegó el momento de probar la nueva bici de contrarreloj la Metta Eolo. Hacía días que entrenaba con ella pero aun no la había estrenado en competición. Empecé fuerte y siguiendo los consejos que me habían dado dos grandes ciclistas compañeros de entrenos. Tenía buenas sensaciones, pero de repente empezaron a pasarme un gran grupo de triatletas haciendo drafting, algunos de ellos yo ya había pasado antes. Esta situación hizo que me pusiera tensa y me desmotivó un poco, pero entonces Gonzalo Marchena me dio ánimos para que siguiera haciendo mi carrera. Me aparté y seguí con mi ritmo.
Bajé de la bici con buenas sensaciones de piernas para encarar las cuatro vueltas de carrera a pie. Cogí un buen ritmo para afrontar los 21km, aunque los ánimos de la gente ayudaron mucho a conseguirlo. Disfruté de la carrera a pié como nunca, llegando a meta satisfecha de cómo había ido el Extreme-Man y feliz de encontrarme con tanta gente animándome.

Por último y como siempre, detrás de todos los resultados hay muchas personas que me ayudan y me dan confianza para hacerlo posible, les agradezco muchísimo todo lo que hacen por mí. Muchas gracias a todos!  




30 de set. 2013

Banyoles i Extreme-man

Seguim amb més triatlons. Un cop recuperada de Posadas, el dia 7 de setembre vaig anar a Banyoles on es celebraren els Campionats de Catalunya en distància Olímpica. El dia estava ennuvolat i semblava que en qualsevol moment començaria a ploure. Durant la natació vaig trobar-me molt còmoda, i al costat de la Núria Pubill, que és una bona nedadora, completàrem el tram de natació juntes. En agafar la bici em distancio una mica d’ella, però al cap de d’uns quants quilòmetres em van atrapar la Núria, la Judit Corachan i una altre noia. Dos quilòmetres més tard també arribaren la Sara Loerh i l’Ester Hernández. Totes juntes vam començar  la pujada però a dalt hi arribem juntes l’Ester i jo. Abans de l’entrada  a boxes la Judit i la Sara ens tornen a atrapar. Corrent i plovent a bots i barrals,  vaig intentar  marcar un fort ritme durant els primers metres, que van permetre distanciar-me una mica de les altres corredores i agafar un mica d’avantatge per arribar en primera posició a meta. Per primer cop vaig proclamar-me Campiona de Catalunya Absoluta en la distància Olímpica.


El penúltim cap de setmana de setembre me’n vaig cap a Menorca per gaudir de l’últim Half de la temporada, l’Extreme-Man.
Diumenge de bon matí, quan encara era fosc, ja ens vam posar dins l’aigua a escalfar. Van donar el tret de sortida amb els primers rajos de llum del dia. Una altra vegada durant la natació em vaig trobar molt còmoda. Sortia de l’aigua primera de les noies però a pocs metres també hi havia la segona. Ja dalt de la bici intento marcar un fort ritme, que poc a poc em va distanciar de la segona classificada. Al arribar a boxes i posar els peus a terra vaig notar que amb la bici m’havia forçat una mica massa. Per a la cursa vaig agafar un ritme que hem permetés mantenir-lo sense dificultat tota l’estona. Després de la segona pujada a la torre la calor i els quilòmetres ja es començaven a notar. Però la meta estava cada vegada més a prop fins que al final entro primera. Molt contenta i il·lusionada de  guanyar el meu primer half i més, en una prova tant reconeguda com és el circuit Extreme-Man. La veritat és que estava tot molt ben organitzat i molt ben preparat. 

També vull comentar algunes coses que he fet durant l’estiu que m’han agradat i m'estan ajudant molt.  Primer de tot gràcies a l’Oscar Moreno per ensenyar-me a fer els abdominals hipopressius, que realment m'aporten molts beneficis, com capacitat pulmonar i millora postural. Altra cosa ha estat  la gran sessió de fotografies que em va fer  l’ Imagineshoot de Santi Jiménez. Aquí us en deixo una mostra. Les altres les podreu trobar a l'àlbum de fotos. 





















Només dir que el 19 d’octubre el Club Fasttriatlon organitza un aquatló amb fases eliminatòries i serà molt divertit, us deixo l’enllaç perquè ho pugueu mirar i apuntar-vos-hi. 

29 d’ag. 2013

POSADAS MD

Com molts ja sabeu, el diumenge passat es van celebrar a Posadas (Cordoba) els Campionats d’Espanya de mitja distància, que consistia en 1900m nedant, 90 quilòmetres de bicicleta, i mitja marató corrent.
Dissabte en arribar junt  amb la Ivet Farriols, la Lesli Violi i la Pilar Rus, ja hem començat a notar la calor de les terres andaluses i, com que  té tota la pinta que demà serà igual, decidim hidratar-nos molt bé.

A mitja tarda nedem al pantà i tot seguit deixem les bici a boxes, anem a la reunió tècnica, a la pasta party i cap a dormir.
A les 5.30 ens aixequem i agafem les últimes coses i cap al pantà. No feia calor i el cel estava enuvolat, sort, semblava que la temperatura aguantaria una mica. 
Ens posem a l’aigua i donen el tret de sortida. Nedo al costat de la Judith Corachan i la Patricia Bueno sortint de l’aigua a dos minuts de l’Aida Valiño i a mig de la Núria Pubill. 
Començo la bici i a pocs quilòmetres atrapo a la Núria Pubill, hem noto bé i intento mantenir un ritme constant tota l’estona, faig la primera volta i encara no m’ha avançat ningú, començo la segona i al quilòmetre 50 hem passa la Gurutze Frades amb un gran ritme, jo mantinc el meu i acabo el tram de bici arribant tercera a boxes.  
Ja toca córrer i es comença a notar la calor, la primera volta no tinc gaires bones sensacions, estic sortint d’una lesió al genoll que no m’ha permès entrenar com cal. Quan  començo la segona volta començo a notar-me millor i puc col·locar-me segona, l’Aida Valiño s’ha hagut de retirar per una torçada de peu. L’Helena Herrero, però, ve molt  molt forta pel darrere i cada vegada està més aprop. Al final del tercer tomb em passa com un coet, marcant el millor parcial corrent. Només em falta una volta i sembla que la distància amb la quarta noia es manté. Últim esforç i arribo a meta super contenta en tercera posició.


Torno a dir que vull agrair tot l’esforç que molta gent posa en mi, no només les persones com el Quim, el Jordi, la Marta, el Llibert i el Genís que estan al meu costat en molts entrenaments, sinó també al Xavi Garcia que m’ajuda amb la seva botiga TropsSport (tropssportonline.com) en poder tenir material nou i de qualitat; a l’Enric que, des de Setvalls, em posa a punt abans de cada competició; al club Fasttriatlon que ha confiat en mi aquesta temporada i, a tants d’altres que sempre estan al meu costat.

9 de maig 2013

Extreme-Man Salou


El passat diumenge es va celebrar a Salou l’Extreme-Man. En l’edició d’aquest any la prova constava de la distància half, 1900m nedant, 90km de bicicleta i una mitja marató corrent.
Aquest va ser el meu primer triatló de la temporada en aquesta modalitat. Tenia ganes de fer-ho bé ja que portava molts mesos entrenant fort per poder aconseguir un bon resultat.
El dissabte a la tarda tots els participants vam anar a deixar la bici a boxes, allí em vaig trobar amb diferents companys/es de curses que feia temps que no ens veiem. Comentàrem els últims dubtes abans de la prova i després tots cap a casa a descansar. 

Diumenge el matí vaig quedar amb l’equip de Valls per anar a Salou, l’Enric, el Fran i el Sergi; els Extremeneri Team que ja feia molts dies que entrenàvem junts per a aquest half i no sabíem quin dels quatre arribaria abans a meta. A Valls plovisquejava, i quan vam arribar a boxes ens trobarem les bicicletes totes humides. Arreglàrem els últims preparatius i amb el neoprè posat, anàrem cap a la platja a esclafar. Quan va arribar l’hora, i amb tots els participants a la línia de sortida tiraren els canons per començar a nedar. Des del principi em vaig posar al capdavant del grup estalviant-me els cops dels altres participants durant el segment de natació.




Coneixia tot el circuit de la bici i sabia que els primers 30km eren de pujada i podria ser, que a més, fes vent de cara, per tant havia de controlar la força i vigilar de no mal gastar massa energia  ens aquests kms. Per sort no va fer vent i vaig poder mantenir un bon ritme. Al arribar d’alt del primer coll em va passar la Gurutze Frades, i totes dues ens vam anant combinant el ritme tan pujant com baixant la resta de colls, sempre mantenint la distància anti-drafting. Al arribar a Riudecanyes la carretera ja no feia tants tombs i aquí va ser quan la Gurutze amb la seva bicicleta de contrarellotge va començar a pedalejar amb força i no vaig poder seguir el seu ritme.  




Al baixar de la bici i amb les cames millor del que hem pensava, vaig començar a córrer i sortint de boxes al veure tanta gent animant, va ser per mi un extra de motivació. Al primer tomb portava un bon ritme, però a partir del quilòmetre 12 vaig haver d’afluixar perquè ja hem començava a notar les cames però tot i així arribava a meta amb un bon parcial.


Estic molt contenta d’aquest triatló ja que he tingut molt bones sensacions comparades amb els halfs que vaig fer l’any passat. Ara toca continuar entrenant i poder afrontar els pròxims triatlons amb més ganes que mai.

17 d’abr. 2013

II Fasttriatlon Canal Olímpic


El diumenge passat es va celebrar al Canal olímpic de Catalunya el II Fasttriatlon, i el meu primer triatló d’aquesta temporada en la modalitat Sprint.
Aquest triatló era especial perquè l’organitzava el club i ens retrobaríem, després de dies, tots i totes els/les components de l’equip Fasttriatlon. 
De bon matí ja m’aixecava i agafava el cotxe per arribar a Castelldefels. Feia calor i bon temps, i semblava que el vent tampoc ens molestaria. Mentre deixava la bici ens trobàrem totes les noies de l’equip, la Sara Loehr, la Núria Pubill, l’Anna Flaquer, l’Aida Pintó, l’Alba Pardo,... Poc a poc arribava l’hora de sortir, i ens havíem de  posar el neoprè i intentar escalfar una mica. No ens en vam adonar i ja donaven la sortida. En el tram de natació  l’Anna Flaquer ja ens va treure una mica de distància a la Núria i a mi  i just darrere nostre l’Aida i la Sara. En sortir de boxes a la primera transició anàvem la Sara, la Núria i jo. Al cap de pocs metres de la sortida del tram de bici vam atrapar l’Anna. A partir d’aquí aniríem totes juntes fent relleus fins al final d’aquest tram. Cinc noies, quatre de les quals del mateix equip, del Fasttriatlon. Després tocava la cursa a peu on totes ens hi jugàvem les posicions del podi. Les més ràpides fent la transició vam ser la Sara i jo cosa que ens va permetre agafar el cap de cursa. Fins al quilòmetre 2,5 vam anar juntes, allí la Sara es va distanciar una mica i això em va ajudar a aconseguir la victòria. Just darrere meu va entrar la Sara, després L’Anna, la Núria i L’Aida. I així completàvem el podi top5 on totes érem components de l’equip Fasttriatlon.
Aquesta victòria va ser com un regal  per a mi ja que dissabte va ser el meu aniversari. Estic molt contenta d’aquest principi de temporada.  Ara toca continuar entrenant amb els ulls posats a l’Extreme-man de Salou, però abans faré una parada al Duatló de la Segarra.

25 de març 2013

La mitja de la calçotada


Després d’estar uns dies en baixada per culpa d’una torçada de turmell, aquesta setmana ja m’he trobat recuperada i he pogut continuar amb els entrenaments tant amb el treball de tècnica del dimarts com amb les series de natació picant fort de peus.

Dimecres, parlant amb el Fran, L’Enric i el Sergi, que també estan preparant l’Extreme-man de Salou, vaig decidir que, després de fer un petit rodatge d’1h 30min amb la bicicleta, participaria a la mitja marató de la calçotada, que es celebra aquí a Valls, amb ells.

Abans, però, el dissabte vam poder gaudir de l’arribada de la Volta Catalunya a Valls al Pavelló Xavier Tondo i Volpini. Un cop acabada vam anar a buscar els dorsals de la mitja i després cap a casa a descansar per al diumenge.




Diumenge m’aixeco molt aviat, esmorzo, agafo les coses, que ja estaven preparades, i cap a rodar amb la bici. Rodatge suau i sense presses, arribem al pavelló, deixem les bicicletes i ens canviem per començar a córrer, escalfem 5mintus per acostumar les cames i ja donen el tret de sortida. El Fran el Sergi i jo comencem amb un ritme còmode, per mantenir-lo durant tota la cursa. Passem el quilòmetre 10 i arriben el Quim, el Miki, i el Manolo amb la bici, que ens van animant. A partir del quilòmetre 12 les cames ja comencen a estar cansades i el Sergi ens agafa, al Fran i a mi, una mica de distància, però nosaltres intentem no perdre el temps. El quilòmetres es fan cada vegades més pesats però intentem no afluixar fins arribar a meta. De tots quatre el primer en creuar la línia va ser el Sergi després el Fran i jo, i uns minuts més tard l’Enric. Vaig creuar la línia d’arribada en primer lloc de fèmines. Ha estat una sensació bonica poder guanyar a casa. Durant tota la cursa he trobat gent coneguda que m’ha animat i m’ha donat forces i sobretot quan he arribat a meta. Moltes gràcies a tots per fer que el diumenge 24 de març fos un dia tant especial.


I ara a seguir entrenant que ja s’acosten els triatlons, la primera cita serà el II Fasttriatlon al Canal Olímpic, i amb els ulls posat a l’extreme-man de Salou.