Extreme-Man Salou

El passat diumenge es va celebrar a Salou l’Extreme-Man. En l’edició d’aquest any la prova constava de la distància half, 1900m nedant, 90km de bicicleta i una mitja marató corrent.

Aquest va ser el meu primer triatló de la temporada en aquesta modalitat. Tenia ganes de fer-ho bé ja que portava molts mesos entrenant fort per poder aconseguir un bon resultat.

El dissabte a la tarda tots els participants vam anar a deixar la bici a boxes, allí em vaig trobar amb diferents companys/es de curses que feia temps que no ens veiem. Comentàrem els últims dubtes abans de la prova i després tots cap a casa a descansar. 

Diumenge el matí vaig quedar amb l’equip de Valls per anar a Salou, l’Enric, el Fran i el Sergi; els Extremeneri Team que ja feia molts dies que entrenàvem junts per a aquest half i no sabíem quin dels quatre arribaria abans a meta. A Valls plovisquejava, i quan vam arribar a boxes ens trobarem les bicicletes totes humides. Arreglàrem els últims preparatius i amb el neoprè posat, anàrem cap a la platja a esclafar. Quan va arribar l’hora, i amb tots els participants a la línia de sortida tiraren els canons per començar a nedar. Des del principi em vaig posar al capdavant del grup estalviant-me els cops dels altres participants durant el segment de natació.

Coneixia tot el circuit de la bici i sabia que els primers 30km eren de pujada i podria ser, que a més, fes vent de cara, per tant havia de controlar la força i vigilar de no mal gastar massa energia  ens aquests kms. Per sort no va fer vent i vaig poder mantenir un bon ritme. Al arribar d’alt del primer coll em va passar la Gurutze Frades, i totes dues ens vam anant combinant el ritme tan pujant com baixant la resta de colls, sempre mantenint la distància anti-drafting. Al arribar a Riudecanyes la carretera ja no feia tants tombs i aquí va ser quan la Gurutze amb la seva bicicleta de contrarellotge va començar a pedalejar amb força i no vaig poder seguir el seu ritme.  

Al baixar de la bici i amb les cames millor del que hem pensava, vaig començar a córrer i sortint de boxes al veure tanta gent animant, va ser per mi un extra de motivació. Al primer tomb portava un bon ritme, però a partir del quilòmetre 12 vaig haver d’afluixar perquè ja hem començava a notar les cames però tot i així arribava a meta amb un bon parcial.

Estic molt contenta d’aquest triatló ja que he tingut molt bones sensacions comparades amb els halfs que vaig fer l’any passat. Ara toca continuar entrenant i poder afrontar els pròxims triatlons amb més ganes que mai.