Banyoles i Extreme-man

Seguim amb més triatlons. Un cop recuperada de Posadas, el dia 7 de setembre vaig anar a Banyoles on es celebraren els Campionats de Catalunya en distància Olímpica. El dia estava ennuvolat i semblava que en qualsevol moment començaria a ploure. Durant la natació vaig trobar-me molt còmoda, i al costat de la Núria Pubill, que és una bona nedadora, completàrem el tram de natació juntes. En agafar la bici em distancio una mica d’ella, però al cap de d’uns quants quilòmetres em van atrapar la Núria, la Judit Corachan i una altre noia. Dos quilòmetres més tard també arribaren la Sara Loerh i l’Ester Hernández. Totes juntes vam començar  la pujada però a dalt hi arribem juntes l’Ester i jo. Abans de l’entrada  a boxes la Judit i la Sara ens tornen a atrapar. Corrent i plovent a bots i barrals,  vaig intentar  marcar un fort ritme durant els primers metres, que van permetre distanciar-me una mica de les altres corredores i agafar un mica d’avantatge per arribar en primera posició a meta. Per primer cop vaig proclamar-me Campiona de Catalunya Absoluta en la distància Olímpica.

El penúltim cap de setmana de setembre me’n vaig cap a Menorca per gaudir de l’últim Half de la temporada, l’Extreme-Man.

Diumenge de bon matí, quan encara era fosc, ja ens vam posar dins l’aigua a escalfar. Van donar el tret de sortida amb els primers rajos de llum del dia. Una altra vegada durant la natació em vaig trobar molt còmoda. Sortia de l’aigua primera de les noies però a pocs metres també hi havia la segona. Ja dalt de la bici intento marcar un fort ritme, que poc a poc em va distanciar de la segona classificada. Al arribar a boxes i posar els peus a terra vaig notar que amb la bici m’havia forçat una mica massa. Per a la cursa vaig agafar un ritme que hem permetés mantenir-lo sense dificultat tota l’estona. Després de la segona pujada a la torre la calor i els quilòmetres ja es començaven a notar. Però la meta estava cada vegada més a prop fins que al final entro primera. Molt contenta i il·lusionada de  guanyar el meu primer half i més, en una prova tant reconeguda com és el circuit Extreme-Man. La veritat és que estava tot molt ben organitzat i molt ben preparat. 

També vull comentar algunes coses que he fet durant l’estiu que m’han agradat i m'estan ajudant molt.  Primer de tot gràcies a l’Oscar Moreno per ensenyar-me a fer els abdominals hipopressius, que realment m'aporten molts beneficis, com capacitat pulmonar i millora postural. Altra cosa ha estat  la gran sessió de fotografies que em va fer  l’ Imagineshoot de Santi Jiménez. Aquí us en deixo una mostra. Les altres les podreu trobar a l'àlbum de fotos. 

Només dir que el 19 d’octubre el Club Fasttriatlon organitza un aquatló amb fases eliminatòries i serà molt divertit, us deixo l’enllaç perquè ho pugueu mirar i apuntar-vos-hi. 

http://www.fasttriatlon.com/es/aquafastt/

POSADAS MD

Com molts ja sabeu, el diumenge passat es van celebrar a Posadas (Cordoba) els Campionats d’Espanya de mitja distància, que consistia en 1900m nedant, 90 quilòmetres de bicicleta, i mitja marató corrent.

Dissabte en arribar junt  amb la Ivet Farriols, la Lesli Violi i la Pilar Rus, ja hem començat a notar la calor de les terres andaluses i, com que  té tota la pinta que demà serà igual, decidim hidratar-nos molt bé.

A mitja tarda nedem al pantà i tot seguit deixem les bici a boxes, anem a la reunió tècnica, a la pasta party i cap a dormir.

A les 5.30 ens aixequem i agafem les últimes coses i cap al pantà. No feia calor i el cel estava enuvolat, sort, semblava que la temperatura aguantaria una mica. 

Ens posem a l’aigua i donen el tret de sortida. Nedo al costat de la Judith Corachan i la Patricia Bueno sortint de l’aigua a dos minuts de l’Aida Valiño i a mig de la Núria Pubill. 

Començo la bici i a pocs quilòmetres atrapo a la Núria Pubill, hem noto bé i intento mantenir un ritme constant tota l’estona, faig la primera volta i encara no m’ha avançat ningú, començo la segona i al quilòmetre 50 hem passa la Gurutze Frades amb un gran ritme, jo mantinc el meu i acabo el tram de bici arribant tercera a boxes.  

Ja toca córrer i es comença a notar la calor, la primera volta no tinc gaires bones sensacions, estic sortint d’una lesió al genoll que no m’ha permès entrenar com cal. Quan  començo la segona volta començo a notar-me millor i puc col·locar-me segona, l’Aida Valiño s’ha hagut de retirar per una torçada de peu. L’Helena Herrero, però, ve molt  molt forta pel darrere i cada vegada està més aprop. Al final del tercer tomb em passa com un coet, marcant el millor parcial corrent. Només em falta una volta i sembla que la distància amb la quarta noia es manté. Últim esforç i arribo a meta super contenta en tercera posició.

Torno a dir que vull agrair tot l’esforç que molta gent posa en mi, no només les persones com el Quim, el Jordi, la Marta, el Llibert i el Genís que estan al meu costat en molts entrenaments, sinó també al Xavi Garcia que m’ajuda amb la seva botiga TropsSport (tropssportonline.com) en poder tenir material nou i de qualitat; a l’Enric que, des de Setvalls, em posa a punt abans de cada competició; al club Fasttriatlon que ha confiat en mi aquesta temporada i, a tants d’altres que sempre estan al meu costat.

Extreme-Man Salou

El passat diumenge es va celebrar a Salou l’Extreme-Man. En l’edició d’aquest any la prova constava de la distància half, 1900m nedant, 90km de bicicleta i una mitja marató corrent.

Aquest va ser el meu primer triatló de la temporada en aquesta modalitat. Tenia ganes de fer-ho bé ja que portava molts mesos entrenant fort per poder aconseguir un bon resultat.

El dissabte a la tarda tots els participants vam anar a deixar la bici a boxes, allí em vaig trobar amb diferents companys/es de curses que feia temps que no ens veiem. Comentàrem els últims dubtes abans de la prova i després tots cap a casa a descansar. 

Diumenge el matí vaig quedar amb l’equip de Valls per anar a Salou, l’Enric, el Fran i el Sergi; els Extremeneri Team que ja feia molts dies que entrenàvem junts per a aquest half i no sabíem quin dels quatre arribaria abans a meta. A Valls plovisquejava, i quan vam arribar a boxes ens trobarem les bicicletes totes humides. Arreglàrem els últims preparatius i amb el neoprè posat, anàrem cap a la platja a esclafar. Quan va arribar l’hora, i amb tots els participants a la línia de sortida tiraren els canons per començar a nedar. Des del principi em vaig posar al capdavant del grup estalviant-me els cops dels altres participants durant el segment de natació.

Coneixia tot el circuit de la bici i sabia que els primers 30km eren de pujada i podria ser, que a més, fes vent de cara, per tant havia de controlar la força i vigilar de no mal gastar massa energia  ens aquests kms. Per sort no va fer vent i vaig poder mantenir un bon ritme. Al arribar d’alt del primer coll em va passar la Gurutze Frades, i totes dues ens vam anant combinant el ritme tan pujant com baixant la resta de colls, sempre mantenint la distància anti-drafting. Al arribar a Riudecanyes la carretera ja no feia tants tombs i aquí va ser quan la Gurutze amb la seva bicicleta de contrarellotge va començar a pedalejar amb força i no vaig poder seguir el seu ritme.  

Al baixar de la bici i amb les cames millor del que hem pensava, vaig començar a córrer i sortint de boxes al veure tanta gent animant, va ser per mi un extra de motivació. Al primer tomb portava un bon ritme, però a partir del quilòmetre 12 vaig haver d’afluixar perquè ja hem començava a notar les cames però tot i així arribava a meta amb un bon parcial.

Estic molt contenta d’aquest triatló ja que he tingut molt bones sensacions comparades amb els halfs que vaig fer l’any passat. Ara toca continuar entrenant i poder afrontar els pròxims triatlons amb més ganes que mai.

II Fasttriatlon Canal Olímpic

El diumenge passat es va celebrar al Canal olímpic de Catalunya el II Fasttriatlon, i el meu primer triatló d’aquesta temporada en la modalitat Sprint.

Aquest triatló era especial perquè l’organitzava el club i ens retrobaríem, després de dies, tots i totes els/les components de l’equip Fasttriatlon. 

De bon matí ja m’aixecava i agafava el cotxe per arribar a Castelldefels. Feia calor i bon temps, i semblava que el vent tampoc ens molestaria. Mentre deixava la bici ens trobàrem totes les noies de l’equip, la Sara Loehr, la Núria Pubill, l’Anna Flaquer, l’Aida Pintó, l’Alba Pardo,... Poc a poc arribava l’hora de sortir, i ens havíem de  posar el neoprè i intentar escalfar una mica. No ens en vam adonar i ja donaven la sortida. En el tram de natació  l’Anna Flaquer ja ens va treure una mica de distància a la Núria i a mi  i just darrere nostre l’Aida i la Sara. En sortir de boxes a la primera transició anàvem la Sara, la Núria i jo. Al cap de pocs metres de la sortida del tram de bici vam atrapar l’Anna. A partir d’aquí aniríem totes juntes fent relleus fins al final d’aquest tram. Cinc noies, quatre de les quals del mateix equip, del Fasttriatlon. Després tocava la cursa a peu on totes ens hi jugàvem les posicions del podi. Les més ràpides fent la transició vam ser la Sara i jo cosa que ens va permetre agafar el cap de cursa. Fins al quilòmetre 2,5 vam anar juntes, allí la Sara es va distanciar una mica i això em va ajudar a aconseguir la victòria. Just darrere meu va entrar la Sara, després L’Anna, la Núria i L’Aida. I així completàvem el podi top5 on totes érem components de l’equip Fasttriatlon.

Aquesta victòria va ser com un regal  per a mi ja que dissabte va ser el meu aniversari. Estic molt contenta d’aquest principi de temporada.  Ara toca continuar entrenant amb els ulls posats a l’Extreme-man de Salou, però abans faré una parada al Duatló de la Segarra.

La mitja de la calçotada

Després d’estar uns dies en baixada per culpa d’una torçada de turmell, aquesta setmana ja m’he trobat recuperada i he pogut continuar amb els entrenaments tant amb el treball de tècnica del dimarts com amb les series de natació picant fort de peus.

Dimecres, parlant amb el Fran, L’Enric i el Sergi, que també estan preparant l’Extreme-man de Salou, vaig decidir que, després de fer un petit rodatge d’1h 30min amb la bicicleta, participaria a la mitja marató de la calçotada, que es celebra aquí a Valls, amb ells.

Abans, però, el dissabte vam poder gaudir de l’arribada de la Volta Catalunya a Valls al Pavelló Xavier Tondo i Volpini. Un cop acabada vam anar a buscar els dorsals de la mitja i després cap a casa a descansar per al diumenge.

Diumenge m’aixeco molt aviat, esmorzo, agafo les coses, que ja estaven preparades, i cap a rodar amb la bici. Rodatge suau i sense presses, arribem al pavelló, deixem les bicicletes i ens canviem per començar a córrer, escalfem 5mintus per acostumar les cames i ja donen el tret de sortida. El Fran el Sergi i jo comencem amb un ritme còmode, per mantenir-lo durant tota la cursa. Passem el quilòmetre 10 i arriben el Quim, el Miki, i el Manolo amb la bici, que ens van animant. A partir del quilòmetre 12 les cames ja comencen a estar cansades i el Sergi ens agafa, al Fran i a mi, una mica de distància, però nosaltres intentem no perdre el temps. El quilòmetres es fan cada vegades més pesats però intentem no afluixar fins arribar a meta. De tots quatre el primer en creuar la línia va ser el Sergi després el Fran i jo, i uns minuts més tard l’Enric. Vaig creuar la línia d’arribada en primer lloc de fèmines. Ha estat una sensació bonica poder guanyar a casa. Durant tota la cursa he trobat gent coneguda que m’ha animat i m’ha donat forces i sobretot quan he arribat a meta. Moltes gràcies a tots per fer que el diumenge 24 de març fos un dia tant especial.

I ara a seguir entrenant que ja s’acosten els triatlons, la primera cita serà el II Fasttriatlon al Canal Olímpic, i amb els ulls posat a l’extreme-man de Salou.

Duatló D'Igualada

El passat diumenge es va disputar el duatló d’Igualada. Consistia de 5km de cursa a peu, 18km de bici i 2,5km més de cursa. El fet que hagués nevat el dia anterior va obligar a canviar una mica el recorregut, i d’aquesta manera el circuit de córrer va ser reduït de la seva distància inicial, que era de 6km i 3km.

El dia es presentava molt fred. Després de deixar la bici a boxes era hora de canviar-me i posar-me el mono per escalfar. Vaig decidir agafar la samarreta de màniga llarga i les mitges que ens ha facilitat la marca de roba compressiva coreevo per reduir aquesta sensació gèlida. Tot i així el fred encara es notava però poc a poc, escalfant i amb el sol que feia, va disminuir. 

Van donar el tret de sortida i em vaig notar molt bé de cames durant la primera cursa a peu. Amb la Sara Loerh i arribant primeres a boxes, vam agafar la bici juntes. D’aquesta manera ens donarem relleus durant tot el circuit per evitar el vent que feia, sobretot pujant fins a Sant Martí de Tous. En arribar a boxes jo portava les bambes de córrer posades, ja que havia fet el circuit de bici amb els Tompson. Per tant, al tenir un petit avantatge respecte a la Sara que s’havia de treure les sabates de la bici vaig sortir abans de boxes. Això em va permetre treure-li una mica de distància i mantenir-la fins arribar a meta en primera posició cosa que em va permetre guanyar individualment la cursa. Amb la segona posició de la Sara i amb la cursa de l’Anna Flaquer ens vam poder emportar el podi per equips.

Estic molt contenta de les sensacions que estic tenint, tant a les curses com els entrenaments, i espero que la cosa segueixi així.  

Estrenem Colors

Doncs bé, la setmana passada em vaig estrenar oficialment amb el colors del Club que correré durant aquest any, el Fasttriatlon. L’estrena va ser al duatló de Granollers, al Circuit de Montmeló, la veritat no hi havia estat mai i per la televisió sembla més pla del que és. Era de distància sprint, 5km de cursa a peu, 20km de bici i 2,5km més de cursa. Aquest duatló va servir de test per a veure com estaven anant el entrenaments fins ara. La veritat, és que hem vaig sorprendre, la primera cursa a peu anava forta i volia arribar a boxes tant endavant com pogués, 4rta. Al agafar la bici em notava molt bé de cames i vaig aprofitar per atrapar a l’Anais i a la Montse que havien fet una primera cursa a peu millor. Ens vam quedar la Montse i jo amb bici i intentarem retallar el temps de L’Anna, que anava primera, però ja ens portava distància i no vam poder atrapar-la. Baixàvem de la bici juntes i la última cursa a peu vaig donar-ho tot i més per aconseguir un bon resultat, finalment arribava segona a la línia de meta darrera de L’Anna Rovira. La veritat es que estic molt contenta per les sensacions d’aquesta primera prova de la temporada.

El cap de setmana següent es van disputar els Campionats de Catalunya de Contrarellotge per equips de Duatló. L’equip érem la Raquel Gutiérrez, L’Anna Flaquer, La Sara Loerh i jo. Començàvem la primera cursa a peu controlant el ritme i valentes. Al agafar la bici ens vam posar d’acord per fer relleus i poder marcar un bon parcial, sabíem que el CN Mataró tenia una bona bici i no podíem perdre temps. Al  arribar a boxes a la segona cursa a peu ens van dir que teníem les noies del Mataró a 10 segons, vam accelerar tant com podíem i finalment arribarem a meta a 15 segons per sobre de les segones, i així l’equip femení del Fasttriatlon es va poder proclamar Campió de Catalunya de Duatló per equips.

De moments els entrenaments van sortint bé però s’ha d’anar a poc a poc que la temporada és molt llarga, hi espero que la cosa continuí anant així com fins ara. 

Comença el 2013

Ja porto unes quantes setmanes de temporada, i actualitzo el bloc per explicar-vos una mica com van les hores de bici, córrer i piscina. Poc a poc he augmentat els volums d’entrenaments i les intensitats, i les bones sensacions estan arribant. També vull dir que les sessions amb el Jordi van molt bé, els primers dies agulletes i cansament per tot arreu, però de mica en mica la cosa va millorant.

Aquest dies de Nadal he aprofitat per fer algun entrenament especial. El dia 25 de desembre ens ajuntem un grupet de bons atletes de Valls i anem a córrer pels voltants de Miramar. El 26 també faig una bona sortida amb bici, aquest any al costat de les màquines ciclistes Genís i Llibert que m’estan portant tota la temporada amb la llengua fora. 

I ja per acabar l’any vaig anar a fer la Sant Silvestre de Tarragona amb el Quim, que em va fer de llebre. Realment em vaig sentir molt bé i va sortir una molt bona cursa.

Ara ja som al 2013 i toca agafar el calendari de curses, decidir quines fer i preparar-nos per una temporada que esperem que vagi molt bé, i poder aconseguir tots els objectius que ens proposem.  

Us deixo amb el vídeo que ha fet el Fasttriatlon del dia de la presentació.

Molt bon any nou a tots!