FASTTRIATLON

Aquesta temporada es presenta  amb dues novetats importants per a mi. La incorporació a l’equip Pro Femení del Fasttriatlon i, tal com vaig ja us vaig dir l’últim cop, tindré el suport del Jordi Toda en els entrenaments de cursa a peu.

L’Albert Parreño, el Carles Lerín i tot l’equip tècnic del club ha volgut confiar amb mi aquest any perquè els ajudi a formar part d’un gran equip de fèmines. Juntament amb les companyes Sara Loehr, Núria Pubill, Anabel Gracia, Anna Flaquer, Raquel Gutiérrez i Monste Galvany espero que aconseguim bons resultats.

Aquest divendres dia 30 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre i,  al Pavelló de la Marbella, tindrà lloc la presentació oficial dels equips masculí i femení del Club.

Aquí us deixo l’enllaç de la pàgina web:

http://www.fasttriatlon.com/

Som-hi!!

Després d’estar convidada al Garmin triatlhon de Barcelona i poder competir al costat de grans triatletes com l’Ainhoa Murua, l’Anna Godoy, la Helle Frederiksen i la Carolina Routier, em vaig prendre dues setmanes de descans que m’han servit per desconnectar una mica del món del triatló. Aquest dies he aprofitat per quedar amb la gent que tinc al meu voltant, a part de gaudir de la Fira de Santa Úrsula de Valls que van ser el cap de setmana del 20 d’octubre. També he aprofitat per anar a buscar bolets i per estar uns dies tranquil·la mentalment i no pensar amb els entraments.  

Finalment han passat els dies i aquesta setmana torno a arrancar amb nous objectius per aquesta temporada. A més aquest any podré gaudir del suport del Jordi Toda que m’ajudarà amb la cursa a peu. Espero poder entrenar fort i donar tot el que pugui a les curses i millorar en tots els aspectes relacionats amb el triatló.

La temporada passada vaig debutar en distància half i espero que aquest any estar més adaptada en aquesta distància per poder disputar els triatlons amb més confiança. 

TEMPORADA D'ESTIU

Després de l’última publicació tinc una llista molt llarga de competicions, per això faré una mica de resum per explicar com a anat l’estiu i totes les sensacions que he tingut.

El 19 de maig es va disputar el triatló sprint de Sant Feliu. Sortint de les primeres de l’aigua, a boxes, em vaig escapar fent tot el tram de bici sola vigilant les del darrera, però sense adornar-me’n, quan ja acabava la cursa a peu, em va atrapar la segona noia, i jo arribaria a meta en segona posició. Al cap de dues setmanes es va disputar la lliga de clubs, on l’any passat el Club Natació Reus Ploms va baixar a segona divisió i aquest any havíem de donar-ho tot per poder estar una altra vegada amb els millors Clubs d’Espanya, i ho vam aconseguir. Tot seguit va venir el triatló de Manresa, que ja fa molts anys que el faig i sempre m’ha agradat. Aquest any aconseguia un tercer lloc darrera de la Núria Pubill i l’Ester Hernández. Dues setmanes més tard em preparava per al meu tercer half de la temporada, aquest cop a Balaguer. Va ser un dia de molta calor i no em vaig sentir bé en tota la cursa, marejada, mal de cap, i amb moltes ganes de beure aigua i plegar. Finalment creuaria la línia de meta segona darrera de L’Ester que va anar com un tiro. 

El mes de juny es van celebrar els Campionats de Catalunya a Pont de Suert. Havia estat entrenant fort amb la bici, i tan nedant com corrent no em sentia gens malament. Tenia ganes de fer una bona cursa i així va ser, proclamant-me subcampiona de Catalunya en categoria absoluta. Després de totes aquestes proves decidiria reduir una mica el volum i la intensitat dels entrenaments duran dues setmanes per poder acabar bé la temporada. Tot i aquest “descans” faria el triatló Zoot de Tarragona ja que hem quedava prop de casa i d’aquesta manera em podien venir a veure els amics. Vaig arribar a meta en quarta posició darrera de grans atletes com l’Eva Ledesma, l’Anna Godoy i la Laura Gómez. El pròxim objectiu va ser el triatló de Banyoles, on a mig tram ciclista vaig punxar la roda i no portava recanvi tenint així l’obligació d’abandonar la prova quan anàvem la Mar Celma i jo al capdavant de la cursa. 

Finalment va arribar el dia del triatló de Berga, el meu quart i últim half de la temporada. Una altra vegada em sentia motivada i amb moltes ganes de donar-ho tot, ja que venien moltes triatletes bones i tenia ganes de veure si havia millorat després de Valencia LD. Tot i que al final moltes d’elles no vam poder estar a la línia de sortida vam gaudir de la presencia de la Saleta Castro, una de les millors triatletes Espanyoles. Va ser una cursa molt maca i vaig trobar-me molt bé tant al tram de natació, sortint de l’aigua a 45seg de la Saleta, com al tram de bicicleta. No puc dir el mateix de la cursa a peu ja que tot i patir molt no vaig poder anar al ritme que em pensava sobretot durant la segona i tercera volta. Tot i així estic molt contenta d’haver arribat a meta en segona posició.

Ja per acabar el dissabte estaré amb el meu entrenador Quim i companys d’entrenament a la segona marxa 100% Xavi Tondo on tots recordarem el que a ell li agradava més fer. I l’endemà,  si no hi ha res de nou, estaré apunt per disputar del triatló sprint de Calafell. 

Triatlo de Banyoles i triatló de Sitges

El diumenge 29 d’abril es va celebrar el triatló internacional “B” de Banyoles. Les distàncies van ser de 1500m nedant, ja que l’aigua estava freda i es va haver de reduir la natació, 70km de bici i 20 corrent.
M’aixeco, esmorzo, m’acabo de preparar les coses i cap a boxes a deixar-ho tot el seu lloc. Ens esperava un bon dia per fer la prova, i això m’animava ja que feia molts dies que entrenava amb pluja o vent.
Em poso el neoprè i cap a la sortida de la natació, arribo allí amb poc temps i els jutges estan fent fora a la gent de l’aigua, esperava poder escalfar, em tiro ràpid a l’estany per provar i adaptar-me a la temperatura en que es trobava, i la veritat, no la vaig trobar gens freda ni punt de comparació amb l’aigua de València.
Ens posem tots a lloc i sona el tret de sortida, surto ràpid i directe cap al costat per no estar tant envoltada de gent. Tinc por que hem donin un cop al turmell que em vaig torçar fa pocs dies. No vaig poder picar de peus com m’hagués agradat, però ja anava còmoda, el peu encara no està curat del tot i he de vigilar. 

Surto de l’aigua i em diuen que vaig primera, arribo a boxes i una feinada per treure’m el neoprè, no em surt el peu. He perdut bastant de temps però encara no ha sortit cap més noia de l’aigua. Finalment agafo la bici i a pedalar. Començo animada, porto dies entrenant amb el Genís i això es nota. Al quilòmetre 30 m’avança l’Ester, va molt forta i la perdo ràpid de vista. Al quilòmetre 40 em passa el mateix amb la Sara tot i així continuo al meu ritme fins acabar la bici. 

Arribo a boxes, em poso les bambes, el rellotge i a córrer, tinc ganes de fer un bon parcial, ja que a València no em vaig notar còmode. Surto valenta de boxes i tinc bones sensacions. El primer tomb va ser fàcil, començo el segon i la cosa ja costa més però intento mantenir el ritme fins al tercer. No m’avança ningú però tampoc atrapo la Sara. Arribo a meta en 3ra posició i molt contenta per com m’he sentit. 

La cosa no s’acaba aquí, una setmana més tard tinc el triatló Sprint de Sitges. D’aquesta modalitat és el primer de la temporada i tinc ganes de fer-lo per agafar una mica de ritme.

Escalfo una mica abans de començar la prova, el mar està calmat i sembla que seran molt ràpids aquests 750m. Ens posem tots els triatletes a la línia de sortida i sona la sirena. Un altre cop torno a tenir la preocupació del turmell, però ja vaig amb compte.  Aquesta vegada tinc un altre problema, m’està entrant aigua a les ulleres i no puc nedar bé, cada cert temps he de treure l’aigua perquè em molesta. Tot i així vaig sortir força endavant. Entro a boxes i veig a la Núria que no està gaire lluny, em trec el neoprè sense problemes i ràpid a atrapar-la. Al cap d’un quilòmetre de bici l’agafo, i tot just ens passen dos nois però no els podem seguir. Continuem ella i jo soles fins arribar al final del primer tomb, allí ens agafen un altre grup de nois, i aquesta vegada si, ens posem a la seva roda. Anem tota l’estona amb ells i no ens atrapa cap més grup. Arribem a boxes amb una mica de diferència de la Sara que anava en tercera posició. Començo a corre tant ràpid com puc però la Núria va molt forta corrent i no la puc seguir. Al final acabo en segona posició però molt contenta. 

Valencia LD

El diumenge passat es vaig participar als campionats d’Espanya de mitja distancia a València, el meu primer half. Durant tot l’hivern he estat entrenant per aquesta cursa i realment tenia ganes de fer-la. Hem sentia preparada per poder acabar-la amb bones sensacions, i molt il·lusionada.  

Dissabte al matí carreguem la furgoneta i, amb la Pilar, la Montse i el Jordi comencem el viatge. Arribem a l’hora de dinar i després d’anar a veure l’ambient, cap a recollir els dorsals i deixar les bicis a boxes. A continuació cap a l’allotjament a instal·lar-nos. Més tard, cap al vespre, tothom a la reunió tècnica on ens explicaran  la cursa. En acabar no podem badar, cal sopar d’hora per poder descansar de cara a demà. No pot ser, ens hem d’esperar més d’una hora per a què ens serveixin un plat de pasta! Haurem d’anar a dormir més tard del que ens pensàvem.

Sona el despertador, és molt d’hora i s’ha d’esmorzar. Tot i que no tinc gaire gana sé que he de menjar. En ser uns campionats d’Espanya els nervis sempre hi són presents i si hi afegim el fet de ser la primera vegada que disputo aquesta distància encara més. Cal acabar de preparar les coses i cap a boxes a deixar-ho tot apunt.

A les 8.20, i coincidint amb l’arribada del Quim i el Manolo, cap a la “camara de llamadas” esperant que es doni la sortida.  Van arribar a temps de  desitjar-me sort, i això hem va donar confiança. Comencem a nedar i l’aigua estava realment freda. Tot i sortir en una bona posició, no se si serà pel fred, hem sento molt marejada. He hagut de treure’m el neoprè asseguda. Tinc els peus i les mans balbes de tan de fred i no tinc força. Quan surto de boxes i el Quim hem diu -“Vas 5ena!”-, m’animo i començo la bici. Van passant els quilòmetres, em costa avançar, no hem noto còmoda. Bufa el vent, ara de costat, ara de cara, és molt dur i em costa molt agafar un bon ritme.  Arribo a boxes i no se on sóc, m’equivoco de passadís i haig de tirar enrere a buscar el meu lloc, em poso les bambes i a córrer. No estic bé, el vent que m’ha acompanyat en el tram de bicicleta gairebé ha acabat amb les meves forces. Faig el primer tomb molt malament i, per un moment, em vénen ganes de plegar. No pot ser, haig d’acabar, sobretot quan sento el Quim i el Manolo com m’animen. Em prenc un gel i ja en començar el segon tomb la cosa canvia. M’he recuperat una mica i les sensacions són millors. Ara sé que acabaré la cursa. Just travessar la línia d’arribada, després de gairebé cinc hores i mitja de cursa, el meu estat d’ànim està tan fet pols com el meu cos.

Ara amb el cos descansat i la ment clara puc assaborir el 11è lloc del campionat i el 3r per equips. Realment ha estat una experiència més dura del que em pensava i m’hauria agradat tenir unes altres sensacions. Cada cursa és un aprenentatge nou i la mitja distància és nova per a mi. Cal seguir entrenant per poder donar més canya als pròxims objectius.

Vull donar les gràcies al Quim i al Manolo per venir a veure’m i per haver-me aguantat aquestes últimes setmanes de nervis i dubtes. També agrair a USK per l’ajuda que hem dóna: he competit amb un mono que em va subministrar la marca Hoko que m’ha anat de meravella, realment és molt còmode i s’adapta molt bé al cos. No em puc oblidar dels productes de nutrició CNP Professional que tant m’han ajudat en el tram de bici i córrer, les barretes, els gels, i les begudes. Tots aquests productes m’ajuden a competir a un bon nivell. 

Ja s’acosta

Fa dies que no actualitzava el blog i com que ja arriba la primera cursa important faré una mica de repàs del que he anat fent aquestes últimes setmanes.

Abans de començar a entrenar ja vaig parlar amb el Quim (el meu entrenador) que aquest any volia que fos una mica diferent als altres, que m’agradaria fer curses de distàncies més llargues del que havia fet fins ara. Aquest canvi  comportava un augment del volum dels entrenaments, però estava disposada a assumir-lo. Al principi la cosa no semblava gaire diferent dels altres anys però setmana rere setmana anava sumant més quilòmetres. Aquest canvi va ser més cansat del que esperava però poc a poc he notat com el meu cos  s’acostumava a aquest volum. Aquesta adaptació del cos al volum d’entrenament m’ha fet agafar confiança en mi mateixa.

Aquest dies he anat fent alguns entrenaments més especials, (fora de les sessions de cada dia) com ara el dia 25 de desembre, el dia de Nadal, vaig poder gaudir d’una bona sortida per la muntanya amb els corredorsvalls.cat, l’endemà tampoc em vaig quedar enrere i el dia de Sant Esteve vam fer una tirada llarga amb la bici. Passant els dies, va arribar el dia 31 on amb el Quim i el Manolo vam anar a fer la Sant Silvestre de Tarragona. Allí hem vaig trobar la Ivet, que hem va ajudar a mantenir el ritme els primers 5 km, a partir d’aquí ella hem va treure certa distància que ja no vaig poder recuperar, però vaig tenir bones sensacions després d’estar tota la setmana sense descansar. Com ja he dit abans, ja s’acosta una curses més importants de la temporada, els Campionats d’Espanya de mitja distància, on l’última disciplina de la prova és una mitja marató. Per tant el passat 29 de gener vaig anar a fer la meva primera mitja a Terrassa. Estava una mica espantada perquè no havia fet mai tants quilòmetres seguits i menys per asfalt. Sort que el Manolo, que ja n’ha fet unes quantes, hem va acompanyar i gràcies a ell vam agafar un bon ritme que hem va permetre aguantar amb bones sensacions fins el final.

Ara ja toca centrar-me en els Campionats i espero que vagin d’allò més bé. Ja Aquest serà el tercer any que puc gaudir dels cascos i les ulleres de sol de la marca Eassun que utilitzo tant entrenant com a les curses. La marca Bubbel Desgins també em proporciona les seves tovalloles lleugeres i compactes per anar a la piscina. També disposo de complements de nutrició de la marca CNP que m’ajuden a afrontar les llargues sessions d’entrenament.