Seguim amb més triatlons. Un cop recuperada de
Posadas, el dia 7 de setembre vaig anar a Banyoles on es celebraren els
Campionats de Catalunya en distància Olímpica. El dia estava ennuvolat i
semblava que en qualsevol moment començaria a ploure. Durant la natació vaig
trobar-me molt còmoda, i al costat de la Núria Pubill, que és una bona
nedadora, completàrem el tram de natació juntes. En agafar la bici em
distancio una mica d’ella, però al cap de d’uns quants quilòmetres em van
atrapar la Núria, la Judit Corachan i una altre noia. Dos quilòmetres més tard també
arribaren la Sara Loerh i l’Ester Hernández. Totes juntes vam començar la pujada però a dalt hi arribem juntes l’Ester
i jo. Abans de l’entrada a boxes la
Judit i la Sara ens tornen a atrapar. Corrent i plovent a bots i barrals, vaig intentar
marcar un fort ritme durant els primers metres, que van permetre
distanciar-me una mica de les altres corredores i agafar un mica d’avantatge
per arribar en primera posició a meta. Per primer cop vaig proclamar-me
Campiona de Catalunya Absoluta en la distància Olímpica.
El penúltim cap de setmana de setembre me’n
vaig cap a Menorca per gaudir de l’últim
Half de la temporada, l’Extreme-Man.
Diumenge de bon matí, quan encara era fosc, ja ens vam
posar dins l’aigua a escalfar. Van donar el tret de sortida amb els primers rajos
de llum del dia. Una altra vegada durant la natació em vaig trobar molt còmoda.
Sortia de l’aigua primera de les noies però a pocs metres també hi havia la
segona. Ja dalt de la bici intento marcar un fort ritme, que poc a poc em va
distanciar de la segona classificada. Al arribar a boxes i posar els peus a
terra vaig notar que amb la bici m’havia forçat una mica massa. Per a la cursa
vaig agafar un ritme que hem permetés mantenir-lo sense dificultat tota
l’estona. Després de la segona pujada a la torre la calor i els quilòmetres ja
es començaven a notar. Però la meta estava cada vegada més a prop fins que al
final entro primera. Molt contenta i il·lusionada de guanyar el meu primer half i més, en una prova
tant reconeguda com és el circuit Extreme-Man. La veritat és que estava tot
molt ben organitzat i molt ben preparat. 
També vull comentar algunes coses que he fet
durant l’estiu que m’han agradat i m'estan ajudant molt. Primer
de tot gràcies a l’Oscar Moreno per ensenyar-me a fer els abdominals
hipopressius, que realment m'aporten molts beneficis, com capacitat
pulmonar i millora postural. Altra cosa ha estat la gran sessió de fotografies que em va
fer l’ Imagineshoot de Santi Jiménez. Aquí us en deixo una mostra. Les altres les podreu trobar a l'àlbum de fotos.
Només dir que el 19 d’octubre el Club
Fasttriatlon organitza un aquatló amb fases eliminatòries i serà molt divertit,
us deixo l’enllaç perquè ho pugueu mirar i apuntar-vos-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada